The Yest Sextet

. Data: 18/04/2024
. Lloc: Auditori del Centre Cívic Urgell (Barcelona)
. Vídeo: Quico Gras (GR)
. Fotografíes: Enric Mingullón
. Crònica i fotografies secundàries: Oscar Saro (SR)

El passat 18 d’abril vam treure el cap per l’auditori del Centre Cívic Urgell de Barcelona per gaudir d’una proposta musical diferent dins la nostra agenda habitual. El combo barceloní The Yes Sextet ens presentava en directe el seu innovador treball “Four Suites – The Music of Yes 1971-1977”, publicat al 2023. Un bonic homenatge a la banda britànica Yes a través d’un exercici de translació al món del jazz d’algunes de les seves suites més emblemàtiques.

En sortir d’aquesta nova sessió de música en directe, li donàvem voltes tant al concepte suite com al perfil dels músics que s’han atrevit amb aquest tipus de composicions al llarga de la història de la música. Aquestes són les nostres reflexions i la crònica del que vam viure en directe.

Les suites són composicions musicals llargues que estan dividides en diverses seccions o moviments, cadascun amb el seu caràcter distintiu però units en un flux coherent. Com gairebé tot a la història de la música, el concepte de suite té origen en la música clàssica i, posteriorment, ho veiem repetit en èpoques, estils i contextos molt variats. Buscant un denominador comú a tots aquests moments, podríem dir que darrere de la composició d’una suite hi ha gairebé sempre una o un explorador de la música. Aventurers passionals, amb la necessitat crònica d’experimentar i amb l’habilitat d’unificar aventures musicals variades en un treball coherent.

En els britànics Yes tenim un bon exemple d’exploradors de la música. Mestres del rock simfònic (allò que avui en dia anomenem més àmpliament com a rock progressiu), famosos per la seva experimentació i autors, a principis dels anys setanta, de diferents suites musicals que avui en dia ja es poden considerar història del rock.

Però no cal anar-nos-en al passat per buscar exploradors musicals. En la figura d’en Jaume Vilaseca (Barcelona 1968), ànima creadora d’aquest projecte The Yes Sextet, també hi podem veure els trets inequívocs del que estem exposant. Vilaseca és un conegut pianista, teclista, arranjador i professor en actiu que compagina la seva activitat lectiva amb múltiples projectes musicals. Un clar exemple actual d’explorador de la música, ànima inquieta i impulsor, entre molts altres projectes, de diversos treballs centrats a portar al món del jazz la música progressiva que va aprendre a estimar de jove. Obres d’art del segle XX, creades per grups d’un gran caràcter experimental com Genesis, Emerson, Lake & Palmer, Alan Parsons o els propis Yes, i traslladades al segle XXI amb humilitat però amb audàcia, amb intenció de retre’n homenatge i, sobretot, amb un resultat realment inspirat.

The Yes Sextet és un projecte format, segons la pròpia presentació d’en Vilaseca durant el concert, per músics joves que ja tenen la seva pròpia identitat ben definida dins l’escena barcelonina. Dalt de l’escenari vam poder veure a:

  • Jaume Villaseca piano i teclats
  • Sergio del Boccio · veu
  • Adrià Pinto · contrabaix
  • Estefy Chamorro · bateria
  • Roger Mir · saxo alt
  • Estefane Santos · trompeta

Fotografíes compartides per Enric Minguillon

Gràcies a aquesta iniciativa dels centres cívics d’acostar la música a tothom, l’auditori del CC Urgell estava totalment ple. Ocupat per una bonica barreja de veïns i veïnes de la zona, amics i coneguts dels músics i fans de Yes i del rock sinfònic. Llarga vida a la música en directe, gratuïta i per tots els públics

Dins del treball “Four suites…”, hi podem trobar senceres quatre grans suites de Yes escrites entre el 1972 i el 1977, acompanyades de dues cançons del 1971. En el concert van presentar-nos els sis temes, malgrat que només van tenir temps per tocar algun fragment de tres de les suites.

 “Heart of the Sunrise” (Frragile -1971), l’única cançó que van interpretar amb format de quintet. Va servir com a bonica introducció del concert i va venir continuada per la incorporació de la trompetista a l’escenari, i per la salutació inicial i presentació de la banda per part d’en Vilaseca,

Van continuar amb «Close to the Edge» (Close to the Edge – 1972), que va ser l’única de les quatre suites que van fer sencera i que, per la seva durada, va permetre exhibir-nos gran part de les cartes que tenien reservades per la nit.

La segona suite que van abordar va ser «The Remembering (High the Memory)» (Tales from Topographic Oceans – 1973), basada en smritis, texts sacres del hinduisme, i de la que també van interpretar una de les parts.

Van seguir amb una part de la tercera suite «The Gates of Delirium» (Relayer – 1974), la que corresponent a la guerra d’aquesta monumental obra dedicada a “Guerra i Pau” de Tolstoi.

I de la quarta suite, “Awaken” (Going for the One – 1977), només en van fer un petit però vibrant fragment de teclats i veu, per destapar la bonica veu de Del Boccio.

El concert el van tancar amb la darrera cançó de l’àlbum, “Long Distance Roundaround” (Fragile-1971), per completar una esplèndida presentació en directe d’aquets interessantíssim “Four suites”.

A petició del públic, encara ens van regalar una interpretació final, repetint el fragment d’Awaken.



Hem d’explicar que el concert viscut aquest 18 d’abril va ser una autèntica explosió interpretativa, executada per músics d’un nivell molt alt i plena de moments i racons en els que perdre’s: Des d’estones més pautades que ens van servir per reconèixer amb més facilitat les melodies originals fins a moments emocionants d’un deixar-se endur col·lectiu. Moments més càlids de teclats i veu, diàlegs alternats entre la trompeta i el saxo, fragments de petits solos per posar llum en cada instrument… I una quantitat de detalls addicionals que ens deixem d’explicar, donat que no tenim tanta saviesa musical com ells, però que si que podem assegurar que ens van remoure intensament.

“Four suites…” és un bonic exemple de la música dins de la música. De l’art dins de l’art. Una obra feta per exploradors de la música actuals, que han reinterpretat l’exploració musical de mestres dels anys 70, que al seu torn es van inspirar en un variat ventall de material artístic i cultural anterior.

Desitgem que aquest afany explorador d’en Jaume Vilaseca i dels músics de The Yes Sextet no acabi mai i puguin donar-nos molts més moments com aquest bonic vespre de primavera en un centre cívic de la nostra ciutat.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *