Steve Hackett

. Tour: Genesis Revisited – Foxtrot at Fifty + Hackett Highlights
. Data: 29/06/2023
. Sala: Teatre Coliseum (Barcelona)
. Promotor: The Project
. Teloner: Sense teloner
. Fotografies: Quico Gras (SR)
. Crònica: Òscar Saro (SR)

AQUESTA CRÒNICA
I LES FOTOGRAFIES
ESTAN DEDICADES A
DOMINGO F.


El concert en algunes frases

Veure a Steve Hackett i tornar a gaudir en directe d’aquestes obres mestres del rock simfònic és un autèntic privilegi per qualsevol amant de Genesis.

Una de les millor sonoritzacions de concert que hem pogut tenir en els darrers temps.

El nostre resum

Va ser als anys setanta quan els mítics Genesis van viure la seva etapa més creativa i brillant, regalant a la història autèntiques joies del rock simfònic com:

Nursery Cryme (1971),

Foxtrot (1972),

Selling England By The Pound (1973),

The Lamb Lies Down On Broadway (1974),

o A Trick of the Tail (1976-primer sense Peter Gabriel).

En tota aquesta magnífica etapa el guitarra principal va ser Steve Hackett, que també va evolucionar, treball rere treball, la seva participació en la part compositiva. Hackett començaria ja la seva aventura en solitari (Voyage of the Acolyte – 1975) i encara faria un treball més amb Genesis (Wind & Wuthering – 1976) abans de deixar la banda. A partir de llavors i fins avui en dia, el seu camí musical ha sigut extensíssim, amb múltiples treballs en solitari i col·laboracions. Però una de les tasques que no ha deixat de fer mai és “revisar” constantment tot aquell material únic de la seva banda matriu. Fins a l’actualitat, on encara tenim el privilegi de poder gaudir en directe de la gira que ens ocupa, Genesis Revisited – Foxtrot at Fifty + Hackett Highlights.

Amb aquests precedents, pensem que quan Steve Hackett toca Genesis en directe no es limita a presentar-nos un banda tribut de Genesis. Això ho fan avui en dia, i amb molta qualitat, bandes com The Musical Box o The Watch. Hackett és legítim hereu del llegat d’aquesta primera etapa de Genesis i  el que ens presenta es una interpretació d’aquesta obra.

El Teatre Coliseum presentava una entrada completa de gent amb ganes de tornar a escolat Setve Hackett i, sobretot, de tornar a revisar Genesis.

El concert es va dividir en dues parts, una primera formada per temes propis del guitarrista que va servir com escalfament inicial:

  • Ace of Wands
  • The Devil’s Cathedral
  • Spectral Mornings
  • Every Day
  • A Tower Struck Down
  • Camino Royale
  • Shadow of the Hierophant

I una segona part amb temes de Genesis, en la que la banda ens va servir el plat fort que tot el públic havia vingut a tastar: El mític àlbum Foxtrot (1972) interpretat de principi al final, rematat per un solo de bateria i dues cançons més d’àlbums posteriors:

  • Watcher of the Skies (Foxtrot)
  • Time Table (Foxtrot)
  • Get ‘em Out by Friday (Foxtrot)
  • Can-Utility and the Coastliners (Foxtrot)
  • Horizons (Foxtrot)
  • Supper’s Ready (Foxtrot)
  • Firth of Fifth (Selling England by the Pound)
  • Drum Solo
  • Los Endos (A Trick of the Tail)

L’actual formació de la banda és la següent:

  • Steve Hackett – Guitarra i veus
  • Nad Sylvan – Veu principal
  • Roger King – Teclats
  • Rob Townsend – Saxo, flautes, percussions, teclats i veus
  • Jonas Reingold – Baix, guitarra de 12 cordes i veus
  • Craig Blundell – Bateria i veus

Un grup de músics magistrals, que en directe van sonar impecables i amb un so realment excel·lent que ens va permetre distingir perfectament cada instrument i cada nota. Destaquem que Nad Sylvan es capaç de reproduir la veu de Peter Gabriel amb una perfecció sorprenent.

Avui en dia ens sembla bastant difícil imaginar-nos una banda de rock capaç de composar temes tant monumentals com els que vam poder sentir en la segona part del concert al Coliseum. El concert ens demostra que actualment si podem trobar músics brillants capaços d’interpretar aquesta música en directe sense esquerdes. I també es una evidència que la tecnologia és molt superior perquè el so en directe estigui a anys llum. Però un grup de gent tant brillant como els Genesis de fa 50 anys, que junts van composar aquesta música tant mítica, això ja no existeix. La història de la música ha canviat. Aquella música grandiosa que llavors anomenàvem rock simfònic i que va arribar a índexs de popularitat molt alts, avui l’englobem en una família anomenada rock progressiu, molt més amplia i diversa, però molt més tapada per altres gèneres molt més populars i comercials.

No serem nosaltres els que ens ancorarem al passat i, com podeu veure en aquesta web, ens encanta veure com bandes molt actuals i diverses suen rock en directe. Però pensem que ens hem de mostrar profundament agraïts que un dels pioners, hereu d’aquest tresor musical, estigui disposat a allargar la llegenda.

4 Comments:

  1. Bona primera part i excel·lent segona, amb el magistral Foxtrot. Escoltar «Watcher of the skies» i «Supper’s ready», dues de les cançons més mítiques de Gènesis, per part d’un dels seus creadors, va ser una experiència inovlidable.

    1. Només voldria dir dos cosetes, la primera es q m’ha semblat una molt bona cronica, llàstima no poder gaudir-la.
      La segona, es dona des d’aquestes linees, tot el suport i tots els anims a Domingo F. de Gandesa en aquests moments delicats q està passant. Anims company!!!

  2. Reviure aquestes obres mestres com és “Foxtrot” amb el guitarrista original, per a tots aquells que no vàrem tenir l’oportunitat de gaudir-los en directe en el seu moment, ha estat un regal que no oblidarem mai.
    Com diu l’Òscar, un Steve Hackett molt ben acompanyat, 50 anys després, ens “revisita” amb un àlbum que segueix sent una obra mestra, malgrat uns nois de només 22 anys la componguessin l’any 1972. Uns “putus” genis!
    A la primera part, amb una selecció dels seus millors temes en solitari com per exemple “Spectral Mornings”. Després tot el “Foxtrot”, on la gent es va aixecar dels seus seients per aplaudir cançons mítiques com “Supper’s Ready” i al final, amb la genialitat de “Firth of Fifth”, que amb la seva introducció de teclats i un dels millors solos de guitarra de la història, va fer realitat molts dels somnis dels assistents.
    Ja estic desitjant que torni, per celebrar l’aniversari del “Selling England by the Pound”.
    Gràcies a Sudandorock, per les fotos i per la crònica

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *